“Es el primer centro de Cataluña en el cual veo reunidos mayor número de obras pictóricas de la escuela catalana. Todos debemos contribuir al afán nobílisimo de su ilustre fundador. Por mi parte predicaré con el ejemplo.”

Enrique Serra, 25 / 12 / 1888

4. 1886

Història

Quan el Museu va obrir les portes el 26 d’octubre  de l’any 1884, el públic podia contemplar una pinacoteca de quadres antics, principalment d’època del Barroc, juntament amb un sector dels anomenats “cuadros modernos”.

La divisió entre art antic i art modern va ser habitual dins la distribució dels museus europeus fins a les avantguardes. Els quadres moderns eren habitualment de format més petit, i tot i que hi havia pintura d’història i algun tema mitològic, la immensa majoria eren paisatges, retrats i pintura costumista –també dita “anecdòtica”– on hi figuraven odalisques, gitanes, pagesos i personatges o indrets d’allò més pintoresc. Foren en moltes ocasions donacions fetes pels mateixos artistes o per llurs familiars directes. En el conjunt estaven representats els diferents estils artístics de l’època, i les reminiscències romàntiques i historicistes convivien amb el realisme d’aires francesos i l’obra de tots els seguidors de Fortuny.

Josep Ferrer i Soler va ser l’encarregat de realitzar la primera ordenació museogràfica de la Pinacoteca, en la qual els quadres compartien l’espai amb altres obres artístiques de diversa naturalesa, com gravat, fotografia, escultura, ceràmica, numismàtica, arqueologia i un gran apartat d’objectes curiosos que s’aniria ampliant progressivament.

La col·lecció

La sala de la Pinacoteca allotja el gruix de la col·lecció fundacional de pintura i escultura, en un espai que recrea l’ambient original dels salons de Belles Arts de l’època, amb sostres alts, parets de color vellutat i abundància de quadres a les parets. S’hi mostren obres de la col·lecció formada en vida pel fundador del Museu, Don Víctor Balaguer, i també per les múltiples donacions que rebé d’artistes contemporanis al seu temps. Entre els pintors representats hi destaquen Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Marià Fortuny, Ramon Martí Alsina o Joaquim Vayreda, englobats dins del Romanticisme, el Realisme i el Simbolisme com a estils característics d’aquesta època.

Els grans gèneres tractats són el paisatgisme, els retrats i la pintura anecdòtica, els quals es corresponen als gustos burgesos del moment, alhora que també s’hi exposen peces representatives dels grans gèneres de l’art, tals com la mitologia o la pintura d’història.

PINACOTECA