Història

La col·lecció d’art modern del Museu Balaguer acull l’obra d’alguns dels autors més rellevants de la història de l’art català des de finals del XIX fins a mitjans del segle XX. París esdevé la nova capital de l’art, lloc que fins aleshores havia ocupat Roma, i molts artistes catalans viatgen a la capital francesa a conèixer de primera mà l’herència de l’impressionisme i el naixement de les avantguardes. És així com la pintura anecdòtica i decorativista del gust burgès deixa pas a una nova manera de fer i un art que busca defugir de la imitació de la natura. En el seu lloc, els artistes comencen a experimentar noves tècniques i nous punts de vista que donen com a resultat estils molt personals alhora que units per la idea de la modernitat.

La col·lecció

Les sales d’art modern del Museu mostrem un recorregut per la pintura i escultura del Modernisme, el Postmodernisme i el Noucentisme.

 

  • Modernisme

S’inicia  a Catalunya l’any 1892 amb les primeres exposicions d’artistes que havien estat a París i havien conegut de primera mà la influència de l’impressionisme francès de Monet, Degas o Pissarro. Els dos autors fonamentals en l’arribada del modernisme a la pintura catalana són Ramon Casas i Santiago Rusiñol, que l’any 1891 s’instal·len durant uns mesos al barri de Montmarte a París, acompanyats de l’escultor Enric Clarasó.

La pintura modernista es caracteritza una nova manera de captar l’instant fugaç, gairebé fotogràfic, la llum oscil·lant, la recreació de l’atmosfera amb tons grisos i blavosos –propis de la ciutat de París- i la llibertat de la pinzellada. La temàtica de l’obra s’amplia i es diversifica: entorns urbans, escenes de bordells o suburbis, l’esclat de la vida nocturna dels cabarets, etc. En són exemples Can Can de Joan Cardona o Montmarte de Ramon Casas.

 

  • Postmodernisme

Al caliu dels Quatre Gats –la cèlebre cerveseria inaugurada l’any 1897 al carrer Montsió de Barcelona, emmirallant-se en el cabaret parisenc Le Chat Noir- es va gestar l’anomenada segona generació de modernistes, que havien de portar la pintura del tomb de segle al seu màxim esplendor. Pels volts del 1900, una nova pintura pren el relleu del primer modernisme, amb una opció artística més propera a l’expressionisme. La majoria d’aquests nous noms de l’art, com Nonell o Picasso, fan una estada de joventut a París, seguint les petjades de Casas i Rusiñol, els quals esdevenen ara una mena de pares o tutors de la nova generació.
La pintura havia conquerit ja la seva llibertat de realització, i el pintor podia dedicar-se a reflectir les particularitats del seu món interior.

 

  • Noucentisme

L’art noucentista sorgeix com una reacció contrària als postulats del Modernisme, al que acusaven de ser un art anàrquic i decadent.

Tot i heretar alguns punts ideològics com el nacionalisme o la voluntat de modernista l’art, el Noucentisme adoptarà un classicisme que suposa el retorn a les arrels mediterrànies. No totes les manifestacions del Noucentisme, però, es decanten per la plasmació del classicisme, sinó que un vessant d’aquest moviment s’orientarà cap a la representació de temes inspirats en la realitat més popular.

Entre els autors noucentismes més representatius trobem a Enric Casanovas, Xavier Nogués o el vilanoví Enric Cristòfol Ricart.