El Greco RETALLADA

Pintura

Doménikos Theotokópoulus “El Greco” (Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 1614)

La Sagrada Família

Oli sobre tela
1595-1600
107 x 69 cm
Dipòsit del Museu del Prado
MP-826 / BMVB-8606

Doménikos Theotokópoulos és conegut universalment com El Greco pel seu origen cretenc. Signava habitualment les seves obres amb caràcters grecs per deixar palesa la seva ascendència.

Nasqué a Candia (capital de l’illa de Creta), en aquells moments sota el govern de la República de Venècia, i va ser a la ciutat dels canals on va formar-se aprenent dels grans mestres venecians com Tizià, Tintoretto o Veronese i, posteriorment, dels romans com Correggio o Parmigianino, els quals estudià durant la seva estada a Roma fins a 1577. En el seu aprenentatge va enriquir-se amb els traços del manierisme que després el conduirien a forjar el seu estil tan personal, conseqüència de la unió de la tradició occidental amb l’oriental.
D’Itàlia es traslladarà a Espanya, on desenvolupà els anys més fructífers la seva carrera: primer a Madrid, on ja se’l troba a la primavera del mateix 1577, i més tard a Toledo, on va viure fins la seva mort. Per aquesta raó és considerat un dels noms principals del renaixement espanyol tardà i una de les figures essencials per a entendre la història de l’art espanyol durant el regnat de Felip II i part del de Felip III.

Aquesta és una escena religiosa on El Greco representa a la Sagrada Família amb Sant Joan Baptista nen, un tema habitual en la seva producció del tombant del segle XVI al XVII. Les figures es corresponen perfectament al seu cànon allargassat i de colors poc reals i més aviat onírics. Creava les figures a partir de la llum, casant els seus orígens bizantins amb la tradició occidental, amb un resultat difícil de situar en cap escola. La seva obra, de marcat expressionisme, va deixar perplexes als seus contemporanis, essent en certa manera incomprès. Amb el temps, i especialment gràcies a la tasca de Santiago Rusiñol i a partir del segle XX dels surrealistes, el seu nom passaria a ocupar un lloc principal en el gran panteó de la pintura espanyola, juntament amb Velázquez, Goya, Picasso o Dalí.

A la mateixa Sala Prado hi ha una altra obra d’El Greco, “Sant Francesc d’Assís i el germà Lleó meditant sobre la mort”.