Mòmia Nesi

Baixa Època (-656-567 aC)
Provinent de Tebes (Egipte)
83 x 19 x 15,5 cm
BMVB-2964

La mòmia és una de les peces més importants de la col·lecció d’antiguitats egípcies de la Biblioteca Museu. Fou donada per Eduard Toda i Güell, qui havia estat nomenat cònsol espanyol al Caire el 1884 i que va conformar una importantíssima col·lecció d’objectes egipcis que va portar al seu retorn a Espanya l’any 1886. Va donar una part d’aquesta col·lecció al museu vilanoví, fundat uns anys abans pel seu amic Víctor Balaguer, mentre que una altra part la dugué al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

Entre els elements que destaquen de la mòmia hi ha les dues plantilles policromades, una sobre el pit i una altre sobre del ventre. La del pit inclou una representació de la deessa Nut amb les ales obertes i agenollada en actitud de protecció, amb dues mòmies esteses a terra i deu columnes amb inscripcions jeroglífiques on diu “Paraules dites per Nut, la Gran, mare divina: jo t’estic protegint, m’estenc sobre teu i et rebutjo tots els mals. Que puguis ser viu i estable al Més Enllà eternament!”. Nut era una de les divinitats femenines del panteó egipci, considerada deessa del cel, protectora del difunt i creadora de l’univers i dels astres. Quant al cartonatge del ventre, aquest està policromat amb una decoració simètrica enfrontada, que mostra a la part superior un fris de cinc cobres estilitzades amb un disc solar, i en el registre inferior un xacal representant al déu Anubis, que reposa sobre un naos amb el seu nom inscrit en jeroglífics (Inpu) i subjectant un ceptre. Anubis era el déu protector de l’embalsamament que acompanyava al mort en pas cap al Més Enllà i és una figura habitual en la decoració d’elements propis de la momificació, com els cartonatges que cobrien les mòmies. Aquesta plantilla conté també una columna central amb una inscripció jeroglífica que diu: “Que visqui el teu bai, oh Osiris…, just de veu eternament”, fórmula que servia per presentar el difunt davant la divinitat dels morts, Osiris. S’observa aquí un espai de poc més de dos centímetres en blanc, segurament reservat al nom del difunt. Sobre el nom del difunt, el mateix Eduard Toda va afirmar que es tractava d’un nen de nom Nesi, un nom que devia haver llegit en algun lloc del sarcòfag o la tomba, i que va transcriure en les seves notes.