Francisco de Goya

Pintura

Francisco de Goya (Fuendetodos, Zaragoza, 1746 – Burdeus, França, 1828)

Maria Lluïsa de Parma

Oli sobre tela
1800
114 x 81 cm
Dipòsit del Museu del Prado
MP-7108 / BMVB-8630

Francisco de Goya y Lucientes és un dels grans noms de la pintura espanyola de tots els temps. Format en els postulats barrocs, la seva obra marcaria l’inici del romanticisme i de l’impressionisme, essent considerat per la historiografia com el gran precursor de l’art modern. La seva trajectòria artística fou llarga i prolífica, i es va anar tornant més convulsa i inquietant amb els anys. Aquesta pintura i la que l’acompanya a la Sala Prado, “Carles IV”, pertanyen a la seva etapa com a pintor de cambra del rei, quan esdevingué el gran retratista dels monarques, la Cort i la burgesia madrilenya.

Aquest és el retrat de la reina consort de Carles IV, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (1751- 1819), néta de Lluís XV de França. El matrimoni estava emparentat per línia materna i paterna, com era habitual quan aquestes unions corresponien a aliances estratègiques de la política europea. Molts assumptes d’estat foren conduïts per aquesta monarca intrigant i el seu suposat amant, el favorit Manuel Godoy, en detriment d’un Carles IV apartat de la primera línia de les decisions polítiques. Sobre Maria Lluïsa de Parma i les seves múltiples infidelitats s’ha escrit molta literatura, destacant els seus enfrontaments amb rellevants membres de l’aristocràcia de l’època com la seva popular rivalitat amb la poderosa duquessa d’Alba, dama molt relacionada amb Goya i reiteradament representada en la seva obra.

Després de l’entrada dels francesos el 1808 va haver d’acompanyar al seu marit en la fugida: primer, confinats per Napoleó a França i, un cop caigut aquest emperador, a Roma, on van acabar els seus dies. Els cossos foren traslladats, per ordre del seu fill el rei Ferran VII, al panteó reial d’El Escorial.