Modest Urgell_panoramica

Pintura

Modest Urgell (Barcelona, 1839 – 1919)

Ermita

Oli sobre tela
1876
22 x 32 cm
BMVB- 1655

Modest Urgell (1839-1919) fou deixeble de Ramon Martí Alsina a l’Escola de Llotja a Barcelona i conegué l’obra de Gustav Courbet a París. L’any 1870, fugint de l’epidèmia de còlera que afectà Barcelona, es traslladà a Olot, on un any abans Joaquim Vayreda havia fundat el Centre Artístic d’Olot, que marcaria una etapa fonamental en la història del paisatgisme català. És allà on Urgell, que s’autoqualificava de romàntic, decideix dedicar-se de manera quasi exclusiva al paisatge.

Tot i que les seves primeres obres durant la dècada dels seixanta foren rebutjades de les exposicions oficials de Barcelona per ser massa modernes, a partir de 1872 va obtenir diversos guardons i reconeixements en les exposicions nacionals de Belles Arts, així com en les exposicions universals de París, Munic, Filadèlfia, Berlín, Brussel·les i Chicago, entre d’altres. La seva obra, centrada en paisatges i marines de to romàntic i melangiós, tenia molt bona acollida entre el públic; no obstant això, la crítica artística li va retreure que sempre pintava el mateix. Probablement per aquesta raó i com a intent de respondre a la crítica, titulà una de les seves obres “Lo de sempre”. L’any 1905 publicà el llibre “Catalunya”, amb més de cent dibuixos i reproduccions dels seus quadres i amb textos escrits per ell mateix. Va ser professor de paisatge a l’Escola de Llotja d’ençà del 1894 i fundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya l’any 1897.

En aquesta pintura, Urgell representa un paisatge amb una posta de sol que omple el cel de tonalitats rosades. La temàtica, d’arrel romàntica, es combina amb una tècnica propera al realisme, cercant captar una llum i un color fidels i que l’espectador pot identificar. El paisatge, solitari i en calma, atorga a la natura el protagonisme quasi absolut de l’escena, sols trencat per l’ermita i els xiprers que l’envolten, i dues persones diminutes sota un dels arbres, empetitits davant la immensitat de la natura –un element molt propi de la pintura romàntica.

A la mateixa sala de la Pinacoteca es poden observar altres quadres d’aquest artista.