Isidre Nonell

Pintura

Isidre Nonell (Barcelona, 1872–1911)

Bodegó de l’arengada

Oli sobre tela
1910
32 x 41,5 cm
BMVB-1620

Isidre Nonell i Monturiol va ser un dels artistes més carismàtics de la segona generació de modernistes, conegut internacionalment per la seva influència  artística sobre un aleshores jove Pablo Picasso. De Nonell és la famosa frase “jo pinto i prou”, tot i que el contingut temàtic de les seves obres és de gran significat.

Va ser un dels integrants de La Colla del Safrà, grup artístic del qual formaven part també Joaquim Mir, Ricard Canals i Ramon Pichot, entre d’altres. Un dels temes principals varen ser els retrats de gitanes i les escenes de personatges desafavorits i marginats. Per temàtiques com aquesta, Nonell és considerat el principal representant de la voluntat de modernització de l’art català de finals del XIX-principis del XX, en paral·lel als grans postimpressionistes europeus que havia conegut directament a París. Com ells, s’endinsà en temàtiques fora de la norma que no sempre foren acceptades per la crítica i el mercat de l’art; de fet, no serà fins pocs abans de la seva mort prematura que li va arribar el reconeixement públic.

Les dues natures mortes que formen part de la col·lecció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer pertanyen a la seva darrera etapa, en la qual canvia radicalment de temàtica, abandona de les escenes amb figures i els retrats, i s’endinsa en el món de la natura morta. Els seus bodegons, de gran austeritat i senzillesa compositiva, destaquen per la seva riquesa cromàtica, treballada amb una pinzellada nerviosa, curta i pastosa.

A la mateixa sala de la Pinacoteca es poden observar altres quadres d’aquest artista.