Taller de Rubens RETALLADA

Pintura

Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 1577 - Anvers, 1640)

Andròmeda encadenada

Oli sobre tela
1634
193 x 104 cm
Dipòsit del Museu del Prado
MP-1715 / BMVB-8627

Peter Paulus Rubens és una de les grans figures del barroc septentrional. No ha transcendit únicament per la seva extensa producció artística sinó que també se’l coneix com a humanista clarivident amb autèntics dots per a la diplomàcia. Durant els anys de joventut va recórrer els principals centres artístics italians, tenint com a mentor el Duc de Màntua, Vicenzo Gonzaga, però fou a Anvers on establí el seu taller i desenvolupà el gruix de la seva prestigiosa carrera amb infinites col·laboracions d’artistes coetanis. La seva obra es caracteritza per un grandiloqüent sentit dramàtic, on carns rosades i exuberants es mouen amb dinamisme. Conreà sovint els temes mitològics. Viatjà a Espanya en un parell d’ocasions, essent tractat amb tots els honors en les seves missions diplomàtiques. Va treballar també per al monarca Felip IV.

Rubens representa en aquesta tela la faula mitològica d’Andròmeda i Perseu. Andròmeda és la filla dels reis d’Etiòpia, Cefeu i Cassiopea. Cassiopea, proclamant ser més formosa que les Nereides, filles del déu del mar, desencadena la ira de Posidó, Déu de les aigües, que enviarà un temible drac a terroritzar la regió. L’oracle revela que només es pot calmar el monstre oferint en sacrifici la preciosa filla dels reis, Andròmeda, i el seu pare es veu obligat a deixar-la encadenada a una roca. Perseu, en veure-la abandonada, s’enamora d’ella, mata el drac i l’allibera. Aquest moment del desenllaç és el que Rubens tria per a la seva pintura. La figura femenina nua de cos sencer, amb generoses carnadures rubenianes, està subjectada amb cadenes a la roca, i un amoret portant la torxa encesa (símbol de l’amor) li anuncia a l’orella la proximitat de Perseu, el seu llibertador, vestit amb armadura, que es veu al fons de la composició cavalcant sobre el seu cavall alat Pegàs. El cap del drac es perfila sortint parcialment del mar. La figura d’Andròmeda pot evocar a la segona esposa de Rubens, Elena Fourment, que sovint li va servir com a model. La faula pagana d’Andròmeda i Perseu té el seu paral·lel en la narració cristiana de Sant Jordi, on també el cavaller mata el drac per alliberar la princesa.