1.- retrat Víctor Balaguer

FUNDADOR

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona 1824 – Madrid 1901) és considerat un dels polítics i escriptors catalans més importants del segle XIX. Des de ben jove va escriure entorn les figures i llocs emblemàtics de la cultura catalana. Entenia que la construcció d’un país s’havia de fer simultàniament des de tots els terrenys. És per això que les seves idees es troben incorporades en poesia, teatre, prosa, premsa i, per suposat, en discursos i altres textos polítics. Durant els primers anys (aproximadament fins el 1868) en els seus escrits va anar introduint conceptes que ajudaven a crear una consciència col·lectiva catalana i, des d’aquesta perspectiva, se l’ha considerat un creador de mentalitat. Molts dels símbols catalans tradicionals (Montserrat, Ripoll, Serrallonga, Poblet…) van ser revaloritzats en els textos de joventut i maduresa. Ell mateix es feia dir Lo Trovador de Montserrat. En la vessant literària cal destacar, a banda de les seves poesies i llegendes, la seva aportació a la renovació teatral amb les Tragèdies (1876) i ja als anys noranta la trilogia Los Pirineus (1892) òpera que musicà Felip Pedrell.

És un dels principals impulsors de la Renaixença especialment en la recuperació dels Jocs Florals dins els quals va liderar el corrent més liberal i transformador. Fou el primer mestre en Gai Saber. Cronista de la ciutat de Barcelona va posar nom als carrers de l’Eixample que corresponen als noms dels territoris, institucions i personalitats de la Corona d’Aragó que sempre va reivindicar com a paradigma d’organització política liberal i democràtica; el llibre on els explica és Las Calles de Barcelona (1865). És l’autor, també, de l’Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-63) que va tenir un notable èxit i incidència entre els seus lectors.

A partir de mig segle XIX va incorporar-se progressivament en política i va destacar com a dirigent del Partit Progressista. Va participar en la conspiració per enderrocar els Borbons per la qual cosa va haver d’exiliar-se. Després de la revolució es dedicà intensament a la política i va influir en benefici dels interessos polítics i econòmics de Catalunya. Víctor Balaguer va ser un membre molt destacat de la maçoneria i, va format part, en quatre ocasions (1871, 1872, 1874, 1886-88), dels governs de Madrid, on va ocupar els ministeris de Foment i d’Ultramar.

JUNTA DE PATRONS

Segons l’article setè dels Estatuts, la Junta de Patrons estarà integrada per 9 membres i entre ells i haurà un president/a i un vicepresident/a, un Representant de la Generalitat de Catalunya, un representant de la Diputació de Barcelona i un representant dels Amics del Museu Víctor Balaguer i 4 persones que seran designades per el Ple de la Corporació.

PRESIDENT

El President serà l’Alcalde/essa de la ciutat.

VICEPRESIDENT

El Vicepresident serà el President de l’àrea o Regidor dels servei al què estigui adscrit l’Organisme Autònom.

NOM CÀRREC
Neus Lloveras i Massana Presidenta
Teresa Llorens Carbonell Vicepresidenta
Representant Generalitat: Josep M. Boya i Busquet Vocal
Representant Diputació: Juanjo Puigcorbé Benaiges Vocal
Representant Amics del Museu Victor Balaguer: Pere Marsé Ferrer Vocal
Judith Barbacil Mestre Vocal
Albert Soler Llopart Vocal
Xavier López Soler Vocal
Bernat Deltell i Milà Vocal

L'EDIFICI

L’edifici de la Biblioteca Museu va ésser dissenyat entre els anys 1882 – 1884  pel mestre d’obres Jeroni Granell que el va concebre com un temple clàssic, coronat per una cúpula central i amb dues ales simètriques destinades respectivament a Biblioteca i a Museu. Va ésser dels primers edificis públics construïts a Catalunya amb finalitats museístiques. L’estil decoratiu correspon a un període de recerca historicista propi de l’arquitectura europea de finals del XIX, amb repertoris ornamentals neoegipcis i neogrecs i amb un resultat estètic eclèctic i impactant, característic de l’arquitectura pública catalana de finals de segle, just abans de l’auge del modernisme.

La façana està presidida per quatre columnes i un timpà semicircular. Al fris del nàrtex hi ha gravada la inscripció en llatí del lema Surge et Ambula – Aixeca’t i camina. Flanquejant l’entrada hi ha les escultures monumentals de dos vilanovins il·lustres: el poeta romàntic Manuel de Cabanyes (de l’escultor Josep Campeny) i el bisbe Francesc Armanyà (de Manel Fuxà). Els esgrafiats que ornamenten les parets de les façanes frontals i laterals són obra de l’artista sitgetà Josep Mirabent i Gatell. En ells es poden veure diferents escenes al·legòriques sobre art, literatura i ciències, amb alguns detalls de clara simbologia maçona.

L’edifici es situa enmig d’un espaiós jardí vuitcentista creat per Josep Piera i queda encerclat per un perímetre de ferro forjat que reprodueix esquemàticament la forma del papir, continuant amb les reminiscències egípcies.

LA HISTÒRIA

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va néixer a finals del segle XIX amb la voluntat d’<b>oferir al públic  l’oportunitat de veure reunides múltiples col·leccions d’art, llibres i etnografia que Víctor Balaguer havia atresorat al llarg de la seva vida. El fons estava format per objectes procedents tant de Catalunya com d’altres cultures d’arreu del món, algunes molt llunyanes,  fet que convertia part de les sales en mostres de curiositats exòtiques als ulls de la gent d’aquells moments.

Balaguer feu construir un edifici de nova planta expressament per a fer de Museu i Biblioteca públics. Amb aquesta magna obra es disposava a contribuir en l’avenç del País, ja que estava convençut de que la cultura constituïa la base per al progrés d’un poble.

La seva fundació l’any 1884 va coincidir amb la dècada de l’anomenada Febre d’Or, que en el camp de les arts i la museologia correspon al període de la recerca i la revaloració de les arts industrials i el disseny  i que possibilitarà el naixement immediat de l’art modernista català.

D’aquí que les col·leccions que Balaguer anà atresorant en vida no es cenyiren a l’acumulació d’art i literatura si no que aglutinà un important fons d’arqueologia, d’etnologia, etnografia, artesania, arts decoratives i industrials… que confereixen una miscel·lània valuosa, diversa, dispersa i extraordinàriament interessant. Amb aquest petit cosmos d’objectes volia immergir als seus conciutadans en la universalitat del saber.